dilluns, 25 de gener del 2010
PRÀCTICA 6 - DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT
UNA CLASSE DIVIDIDA
Preguntes a debat:
En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.
¿Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?
Un cop la mestra planteja la situació de conflicte, els alumnes que en aquell moment és trobaven amb les característiques del grup amb superioritat, presentaven l’autoestima molt més alta, és mostraven molt més reivindicatius amb les conductes errònies de l’altre grup ara discriminat. També és mostraven molt més participatius en les activitats de classe, i els resultats del rendiment a classe és veien augmentats.
En canvi aquells que ara es trobaven en l’altre grups, estava sent discriminat, presentaven una aparença reprimida, trista, no eren capaços de realitzar bé la feina, ja que tota l’estona pensaven amb el mocador identificatiu que la mestra els havia posat.
¿Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?
Un cop la mestra explica que s’ha equivocat amb les característiques dels ulls, els nens que fins ara es sentien superiors passen a ser els reprimits i els reprimits passen a ser els bons. Curiosament els rols i les conductes també s’intercanvien. Els que fins ara havien estat reprimits ara milloren amb els resultats i els altres empitjoren.
¿Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?
Tot allò que havien adquirit al sentir-se superiors ara ho perden. Els resultats amb les proves escrites que la mestra els fa fer són força més negatius. Fins i tot els resultats dels alumnes que han passat de ser considerats bons a ser considerats dolents presenten els resultats més negatius que aquells nens ja des d’un bon principi era considerats els dolents.
¿Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?
Com ja hem dit, durant l’experiència puja el rendiment de la part de la classe considerada superior i baixa el de la considerada inferior.
Després de l’experiència els rendiment de la classe en general augmenta, és mante força estable, i és bastant general en tots els alumnes de la classe.
¿Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de L’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?
Primer de tot, dir que considerem que aquesta experiència és molt bona, és molt directa, contundent, ja que fa posar a l’alumnat a la pell d’una persona discriminada.
Tota aquella activitat basada en la fomentació de l’empatia envers als iguals, és molt bona ja que els nen/a serà capaç de sentir, de poder viure que és el que se sent quan algú és discriminat pels companys.
Serà molt bo organitzar tallers, on en petits grups, la classe pugui treballar casos donats per la mestra, és a dir aquesta planteja un conflicte i seran els propis alumnes els que hauran d’analitzar la situació, trobar el fet que la desencadenat, i proposar possibles solucions.
dijous, 7 de gener del 2010
PRÀCTICA 5 – SEGONA PART
Les taules:
1. FITIPALDIS
2. ALL STAR
3. PLATANS
4. ANONIMUS
5. CASI 4
6. UNIFLORS
7. LA PEIXERA 4
8. PATATES BRAVES
9. XINXETA 12
10. EIXERITS
11. ELS 3 MOSQUETERS
12. XATOS
Per resumir totes les respostes obtingudes dels companys, i per tancar una mica el recull de mostres obtingudes en aquestes taules, podem concloure en vista dels resultats que:
En general veiem que a mida que el nen creix, també ho fa la seva habilitat lectora, com és d’esperar. Aquesta augmenta, això ho podem veure ja que cada cop és repeteixen menys les idees, les narracions tenen força coherència, és a dir la narració agafa cos i té sentit.
Cada cop que els nens/nenes fan una interpretació personals del text, tot i que això costarà més d’aconseguir. Si ens fixem amb els substantius, adjectius, adverbis, pronoms, amb la coherència de temps verbals, veiem que a mesura que augment l’edat, els errors relacionats amb aquets desapareixen. Les oracions cada cop son molt més complertes, utilitzen oracions coordinades, algunes de subordinades, comparatius...
Tot i així encara continua sent molt difícil localitzar nens/nenes que prenguin us, en les seves definicions i activitats post-lectores, de metàfores.
En general veiem que com que a l’escola, els nens parlen les dues llengües, el domini d’aquestes està força igualat. Alguns cops hi ha una mica de predomini del castellà, això pot ser degut a que aquesta sigui la llengua materna, la llengua que predomina a casa, la llengua amb que els nens miren la televisió, parlen amb els pares... per tant serà normal que a l’hora de llegir i parlar, entenguin i parlin millor la llengua castellana. O al inrevés passarà amb la llengua catalana.
1. FITIPALDIS
2. ALL STAR
3. PLATANS
4. ANONIMUS
5. CASI 4
6. UNIFLORS
7. LA PEIXERA 4
8. PATATES BRAVES
9. XINXETA 12
10. EIXERITS
11. ELS 3 MOSQUETERS
12. XATOS
Per resumir totes les respostes obtingudes dels companys, i per tancar una mica el recull de mostres obtingudes en aquestes taules, podem concloure en vista dels resultats que:
En general veiem que a mida que el nen creix, també ho fa la seva habilitat lectora, com és d’esperar. Aquesta augmenta, això ho podem veure ja que cada cop és repeteixen menys les idees, les narracions tenen força coherència, és a dir la narració agafa cos i té sentit.
Cada cop que els nens/nenes fan una interpretació personals del text, tot i que això costarà més d’aconseguir. Si ens fixem amb els substantius, adjectius, adverbis, pronoms, amb la coherència de temps verbals, veiem que a mesura que augment l’edat, els errors relacionats amb aquets desapareixen. Les oracions cada cop son molt més complertes, utilitzen oracions coordinades, algunes de subordinades, comparatius...
Tot i així encara continua sent molt difícil localitzar nens/nenes que prenguin us, en les seves definicions i activitats post-lectores, de metàfores.
En general veiem que com que a l’escola, els nens parlen les dues llengües, el domini d’aquestes està força igualat. Alguns cops hi ha una mica de predomini del castellà, això pot ser degut a que aquesta sigui la llengua materna, la llengua que predomina a casa, la llengua amb que els nens miren la televisió, parlen amb els pares... per tant serà normal que a l’hora de llegir i parlar, entenguin i parlin millor la llengua castellana. O al inrevés passarà amb la llengua catalana.
PRÀCTICA 5- DESENVOLUPAMENT COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC
FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC
NOM I EDAT DE L’INFANT: Oriol, 10 anys i 9mesos
DEFINICIONS:
GOS: És un animal, amb 4 potes, és vertebrat.
AIGUA: És un líquid incolor, inodor i insípid. És pot beure si es potable.
FLOR: Part d’una planta, la componen diferents parts com ara els pètals.
TELEVISIÓ: És un aparell electrònic, serveix per mirar programes, sèries, anuncis...
PLÀTAN: És una fruita que prové d’una planta, té una forma allargada i de és de color groc - negre.
AMIC: És un persona, que t’hi relaciones bé, i l’hi tens afecte.
ESCOLA: És un edifici, on s’hi va a aprendre, està compost per mestres i alumnes.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:
OBSERVACIONS: Ha fet les definicions molt ràpid i dubtant poc.
TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: 10 minuts en català i 7 minuts en castellà
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: 132 (PARAULES X MINUT tant en català com en castellà)
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
OBSERVACIONS: Ha l’hora d’explicar-ho, ho ha necessitat dos cops, ja que com que sabia que el gravàvem li feia vergonya i és posava nerviós. Tot i així un cop ha agafat el fil ho ha fet molt bé i sense cap problema.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA
OBSERVACIONS: No hi ha cap observació a fer.
INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena......Nen Oriol.
EDAT.............10/9 mesos.
Transcripció de 100 paraules de les lectures:
Català: (Transcripció literal).
És una llegenda que tracta de dos cavalls. No se sap molt bé el lloc on estaven i diuen que tenien les potes molt fortes i musculades i corrien per aquell prat o desert que no se sabia molt bé el que era. Un dia van sentir uns grunyits de molt lluny d’uns gossos. Com tenien les orelles molt fines van sentir que venien ràpidament.
Primer es van parar per veure si venien els gossos, i quan els van veure va enganxar a corre fins que arribar a un penya-segat on havien de frenar o caurien a l’aigua.
Van pensar els dos que valia més la pena saltar a l’aigua que parar-se allí i ser devorats pels gossos salvatges. Van saltar i al caure van caure a l’aigua, i al caure els va anar de poc de morir ofegats però es van convertir en peixos, podien respirar davall de l’aigua i les potes del darrere els van surti com unes aletes i van poder nedar i els gossos que des de d’alt no van saltar es van quedar amb les ganes de devorar els cavalls i així va acabar la llegenda.
Castellà: (Transcripció literal).
Era un dia de invierno, una niña que se llamaba Belinda iba al bosque a jugar con amigos, unos enanitos y bueno estaban jugando y escucharon un aullido de un lobo, todos se alborotaron un poco y bueno al siguiente día Belinda sintió el mismo aullido y pensó que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
Ella pensaba que era bueno.
Un día que hacia buen tiempo i no nevaba ni nada, Belinda se fue a dar una vuelta por el campo y se encontró un cordero y se presentaron y le dijo, haber si quería ir con ella y el cordero salto sobre Belinda y por detrás apareció el lobo y salto sobre el cordero que le arranco toda la piel y le arranco todo el disfraz que llevaba la madrastra. Y así el lobo se fue para el monte y Belinda supo que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
1.Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.
Al principi no els feia gaire elaborats, ja que no sabia ben bé l’extensió. Desprès com es pot observar a anat agafant el fil i el nivell d’elaboració ha pujat, ja que utilitzava més adjectius i explicava la funcionalitat dels elements que li fèiem d’escriure.
2. Valoració de la velocitat lectora.
Té una bona velocitat lectora, ja que a llegit la lectura en castellà en 7 minuts i la de català en 10 minuts. Realitza la lectura amb una bona entonació, pauses... això fa que sigui fàcil d’entendre.
3.Valoració de la comprensió lectora.
Correcta tot i que, en castellà l’hi ha costat una mica, ja que intentava fer-ho el màxim possible semblant al text original. Això a fet que el tingues de llegir més d’un cop, tot i així la sabut explicar amb coherència i cohesió.
4.Valoració de l’evolució morfosintàctica. Procés d’organització de significats.
Són força elaborats ja que moltes vegades són molt propers als utilitzats en el text. Cosa que permet una fàcil comprensió i comparació envers la història explicada.
També utilitza el seu propi vocabulari per descriure certes situacions i llocs on passa l’acció.
5.Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.
Hem vist que tant el català com en castellà te un bon domini de la construcció de significats, oracions tant simples com compostes... Possiblement en català hi té més facilitat, ja que es la seva primera llengua.
NOM I EDAT DE L’INFANT: Oriol, 10 anys i 9mesos
DEFINICIONS:
GOS: És un animal, amb 4 potes, és vertebrat.
AIGUA: És un líquid incolor, inodor i insípid. És pot beure si es potable.
FLOR: Part d’una planta, la componen diferents parts com ara els pètals.
TELEVISIÓ: És un aparell electrònic, serveix per mirar programes, sèries, anuncis...
PLÀTAN: És una fruita que prové d’una planta, té una forma allargada i de és de color groc - negre.
AMIC: És un persona, que t’hi relaciones bé, i l’hi tens afecte.
ESCOLA: És un edifici, on s’hi va a aprendre, està compost per mestres i alumnes.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:
OBSERVACIONS: Ha fet les definicions molt ràpid i dubtant poc.
TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: 10 minuts en català i 7 minuts en castellà
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: 132 (PARAULES X MINUT tant en català com en castellà)
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
OBSERVACIONS: Ha l’hora d’explicar-ho, ho ha necessitat dos cops, ja que com que sabia que el gravàvem li feia vergonya i és posava nerviós. Tot i així un cop ha agafat el fil ho ha fet molt bé i sense cap problema.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA
OBSERVACIONS: No hi ha cap observació a fer.
INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena......Nen Oriol.
EDAT.............10/9 mesos.
Transcripció de 100 paraules de les lectures:
Català: (Transcripció literal).
És una llegenda que tracta de dos cavalls. No se sap molt bé el lloc on estaven i diuen que tenien les potes molt fortes i musculades i corrien per aquell prat o desert que no se sabia molt bé el que era. Un dia van sentir uns grunyits de molt lluny d’uns gossos. Com tenien les orelles molt fines van sentir que venien ràpidament.
Primer es van parar per veure si venien els gossos, i quan els van veure va enganxar a corre fins que arribar a un penya-segat on havien de frenar o caurien a l’aigua.
Van pensar els dos que valia més la pena saltar a l’aigua que parar-se allí i ser devorats pels gossos salvatges. Van saltar i al caure van caure a l’aigua, i al caure els va anar de poc de morir ofegats però es van convertir en peixos, podien respirar davall de l’aigua i les potes del darrere els van surti com unes aletes i van poder nedar i els gossos que des de d’alt no van saltar es van quedar amb les ganes de devorar els cavalls i així va acabar la llegenda.
Castellà: (Transcripció literal).
Era un dia de invierno, una niña que se llamaba Belinda iba al bosque a jugar con amigos, unos enanitos y bueno estaban jugando y escucharon un aullido de un lobo, todos se alborotaron un poco y bueno al siguiente día Belinda sintió el mismo aullido y pensó que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
Ella pensaba que era bueno.
Un día que hacia buen tiempo i no nevaba ni nada, Belinda se fue a dar una vuelta por el campo y se encontró un cordero y se presentaron y le dijo, haber si quería ir con ella y el cordero salto sobre Belinda y por detrás apareció el lobo y salto sobre el cordero que le arranco toda la piel y le arranco todo el disfraz que llevaba la madrastra. Y así el lobo se fue para el monte y Belinda supo que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
1.Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.
Al principi no els feia gaire elaborats, ja que no sabia ben bé l’extensió. Desprès com es pot observar a anat agafant el fil i el nivell d’elaboració ha pujat, ja que utilitzava més adjectius i explicava la funcionalitat dels elements que li fèiem d’escriure.
2. Valoració de la velocitat lectora.
Té una bona velocitat lectora, ja que a llegit la lectura en castellà en 7 minuts i la de català en 10 minuts. Realitza la lectura amb una bona entonació, pauses... això fa que sigui fàcil d’entendre.
3.Valoració de la comprensió lectora.
Correcta tot i que, en castellà l’hi ha costat una mica, ja que intentava fer-ho el màxim possible semblant al text original. Això a fet que el tingues de llegir més d’un cop, tot i així la sabut explicar amb coherència i cohesió.
4.Valoració de l’evolució morfosintàctica. Procés d’organització de significats.
Són força elaborats ja que moltes vegades són molt propers als utilitzats en el text. Cosa que permet una fàcil comprensió i comparació envers la història explicada.
També utilitza el seu propi vocabulari per descriure certes situacions i llocs on passa l’acció.
5.Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.
Hem vist que tant el català com en castellà te un bon domini de la construcció de significats, oracions tant simples com compostes... Possiblement en català hi té més facilitat, ja que es la seva primera llengua.
dimarts, 1 de desembre del 2009
PRÀCTICA 4 - LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT INTANTIL
Las siete alcantarillas. Maca
Chus Gutierrez
Link: http://www.youtube.com/watch?v=p8-_H2_E9bE&feature=PlayList&p=55250343436F88B8&playnext=1&playnext_from=PL&index=14
Binta y la gran idea
Javier Fesser
Link: http://www.youtube.com/watch?v=dGRVSvCilTo&videos=aKVlzoeuJAQ&playnext_from=TL&playnext=1
1. Analiza el microsistema familiar i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca y Binta.
Maca
La Maca es una nena d’uns 6 anys, viuen a una “xabola” es un barri molt pobre. El pare treballa recollint ferralla, i la mare és dedica a fregar vidres de cotxes i manté la casa.
La Maca te dos germans més grans. El gran no estudia i roba (sovint es perseguit per la policia i la Maca o veu com un joc). El germà mitja si que va a l’escola.
El pare quan arriba a casa pega a la mare (maltractaments) fins que la mata.
L’entorn és de pobresa extrema. El pare fa la figura de patriarca , la mare es submisa, ella intenta ensenyar el que és bo com pot (no accepta diners robats del fill gran).
La Maca viu, el món de la seva perspectiva, és feliç, no coneix cap alter món. Després la donen amb adopció.
També al ecosistema i influencia un grup de musica de nens, que fan percussió anomenat LA MURGA i també el barri on viu anomenat la “villa de Las siete alcantarillas”.
Binta
El pare, Sabu Diatta, es pescador, i la mare es cuida de la casa, a mes treballa al camp. Té un germà petit. La Binta esta escolaritzada a diferencia de la seva cosina que no.
En aquell entorn, les dones no van a l’escola, ja que es té la idea de que la dona a d’encarregar-se de la llar.
La Binta té un germà petit. El pare és més permissiu, té idees, vol evolucionar a la nova època. La seva mare treballa al camp amb altres dones per estar juntes.
2. Reflexioneu sobre el seus respectius contextos de desenvolupament i el paper que juga l’escola i el mestre en cada cas.
Maca: És molt difícil surti de la pobresa, sol pot ser aconseguir gràcies a la família que l’adopta. L’escola no intenta arreglar la societat en els quals dona classe i no s’implica.
Binta: El paper del mestre es ensenyar uns valors, l’escola i el mestre son determinants en el desenvolupament.
3. Com pot influir l’ecosistema en la construcció de la seva identitat?
En el cas de la Maca, segurament si no l’haguessin adoptat, seria un reflex de la seva mare ja que ella aquella vida la veia com un patró, ja que no havia tingut oportunitat de veure’n cap més.
En canvi la Binta té ambició, vol estudiar, i arribar a tindre una carrera. Per tant, podem arribar a entendre que el context és molt important.
Conclusió: Tot el que envolta al nen es influeix a la creació d’una identitat i al futur de la persona i com afrontarà la vida.
IMAGINA-T’HO
Com serà la seva família? La seva família estarà formada per pare i mare. Estarà adaptada a les característiques de la societat, es a dir, porta pírcings o tatuatges. Segurament un d’ells o els dos tindrà una carrera universitària.
Quin caràcter tindrà? Serà una persona amable, conscienciada amb el tema d’immigració i el canvi climàtic, ja que son els temes del futur perquè el nostre món s’està globalitzant i creant aquest canvis de població en la societat.
Com vestirà? Vestirà normal sense abusar de les marques ja que els seus pares li hauran ensenyat que tampoc cal malgastar els diners amb roba molt cara.
Què sabrà fer? Tocarà el piano ja que la musica li agradarà molt, i serà voluntària a una ONG i ajudarà a d’integració dels immigrants a l’escola.
Què li agradaria fer? El seu major desig serà canviar el món però es conscient que es una meta molt difícil d’aconseguir tot i que lluitarà per aconseguir millores per molt petites que siguin.
Com serà el seu grup d’amistats? El seu grup d’amistats seran de ideologia molt semblant a la seva ja que creiem que la societat del futur es globalitzarà més, cosa que portarà a una societat molt conscienciada amb el canvi climàtic i el tema de la immigració.
Què estudiarà? Estudiarà dret per poder defensar a la gent amb necessitats i problemes socials. Intentarà aconseguir millores per tota la gent amb menor capacitat econòmica i problemes com seria l’addició a la droga, entre d’altres.
De què treballarà? Advocat. Tot i que realitzarà ajudes socials a centre d’integració i ONG’s.
Preguntes entorn a la transparència
La resposta es bastant globalitzada en que la família constarà de pare i mare, ja que la gran majoria de les nostres famílies estan constituïdes d’aquesta manera. Com sempre passa a tot arreu i agut alguna diferencia, ja que va surti la opció de família monoparental.
Pel que fa al tema de si seria nen o nena, la gran majoria va dir nen cosa que possiblement es on hi ha més “sexisme”. També aquet tema es va veure reflectit en el moment de dir quins estudis farien ja que els que van triar que seria nena faria possiblement magisteri, que en la societat en que vivim esta marcat que sol o fan les noies, i si era noi tenia que fer una enginyeria o medicina, que com passa al cas de magisteri també esta vist que es una carrera de homes.
Per a avançar ...
• Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta
Segons aniran venint les noves generacions, cada vegada i haurà mes igualtat fins arribar al punt que no existiran diferencies de gènere. Per aconseguir això s’ha de fer un educació preparada pel futur, en el qual la igualtat serà necessària. Pel que fa a la violència de gènere també s’hauria de veure de on sorgeixen el casos ja que possiblement les famílies de classe mitjana del país no acostuma a passar, ja que normalment la majoria dels casos son de immigrants.
Es molt difícil de eradicà la violència ja que no podem preveure quan passarà ni tampoc sabem el lloc, de totes maneres s’estan fent molts campanyes de prevenció i que al mínim gest de violència hi ha un numero que atent als casos.
• Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?
Alhora de explicar qualsevol història que no hi hagi marcat les característiques de cada gènere, com seria la dona a casa fent el manteniment i cuinant, i l’home portant el sou a casa i sent la persona amb l’autoritat, s’hauria de intentar esborrar els estereotips.
Apart també hi ha molts llocs on també es pot reflectit com seria el cas que algunes feines ja estan marcades per un gènere cosa que implica un diferenciació del gènere.
Chus Gutierrez
Link: http://www.youtube.com/watch?v=p8-_H2_E9bE&feature=PlayList&p=55250343436F88B8&playnext=1&playnext_from=PL&index=14
Binta y la gran idea
Javier Fesser
Link: http://www.youtube.com/watch?v=dGRVSvCilTo&videos=aKVlzoeuJAQ&playnext_from=TL&playnext=1
1. Analiza el microsistema familiar i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca y Binta.
Maca
La Maca es una nena d’uns 6 anys, viuen a una “xabola” es un barri molt pobre. El pare treballa recollint ferralla, i la mare és dedica a fregar vidres de cotxes i manté la casa.
La Maca te dos germans més grans. El gran no estudia i roba (sovint es perseguit per la policia i la Maca o veu com un joc). El germà mitja si que va a l’escola.
El pare quan arriba a casa pega a la mare (maltractaments) fins que la mata.
L’entorn és de pobresa extrema. El pare fa la figura de patriarca , la mare es submisa, ella intenta ensenyar el que és bo com pot (no accepta diners robats del fill gran).
La Maca viu, el món de la seva perspectiva, és feliç, no coneix cap alter món. Després la donen amb adopció.
També al ecosistema i influencia un grup de musica de nens, que fan percussió anomenat LA MURGA i també el barri on viu anomenat la “villa de Las siete alcantarillas”.
Binta
El pare, Sabu Diatta, es pescador, i la mare es cuida de la casa, a mes treballa al camp. Té un germà petit. La Binta esta escolaritzada a diferencia de la seva cosina que no.
En aquell entorn, les dones no van a l’escola, ja que es té la idea de que la dona a d’encarregar-se de la llar.
La Binta té un germà petit. El pare és més permissiu, té idees, vol evolucionar a la nova època. La seva mare treballa al camp amb altres dones per estar juntes.
2. Reflexioneu sobre el seus respectius contextos de desenvolupament i el paper que juga l’escola i el mestre en cada cas.
Maca: És molt difícil surti de la pobresa, sol pot ser aconseguir gràcies a la família que l’adopta. L’escola no intenta arreglar la societat en els quals dona classe i no s’implica.
Binta: El paper del mestre es ensenyar uns valors, l’escola i el mestre son determinants en el desenvolupament.
3. Com pot influir l’ecosistema en la construcció de la seva identitat?
En el cas de la Maca, segurament si no l’haguessin adoptat, seria un reflex de la seva mare ja que ella aquella vida la veia com un patró, ja que no havia tingut oportunitat de veure’n cap més.
En canvi la Binta té ambició, vol estudiar, i arribar a tindre una carrera. Per tant, podem arribar a entendre que el context és molt important.
Conclusió: Tot el que envolta al nen es influeix a la creació d’una identitat i al futur de la persona i com afrontarà la vida.
IMAGINA-T’HO
Com serà la seva família? La seva família estarà formada per pare i mare. Estarà adaptada a les característiques de la societat, es a dir, porta pírcings o tatuatges. Segurament un d’ells o els dos tindrà una carrera universitària.
Quin caràcter tindrà? Serà una persona amable, conscienciada amb el tema d’immigració i el canvi climàtic, ja que son els temes del futur perquè el nostre món s’està globalitzant i creant aquest canvis de població en la societat.
Com vestirà? Vestirà normal sense abusar de les marques ja que els seus pares li hauran ensenyat que tampoc cal malgastar els diners amb roba molt cara.
Què sabrà fer? Tocarà el piano ja que la musica li agradarà molt, i serà voluntària a una ONG i ajudarà a d’integració dels immigrants a l’escola.
Què li agradaria fer? El seu major desig serà canviar el món però es conscient que es una meta molt difícil d’aconseguir tot i que lluitarà per aconseguir millores per molt petites que siguin.
Com serà el seu grup d’amistats? El seu grup d’amistats seran de ideologia molt semblant a la seva ja que creiem que la societat del futur es globalitzarà més, cosa que portarà a una societat molt conscienciada amb el canvi climàtic i el tema de la immigració.
Què estudiarà? Estudiarà dret per poder defensar a la gent amb necessitats i problemes socials. Intentarà aconseguir millores per tota la gent amb menor capacitat econòmica i problemes com seria l’addició a la droga, entre d’altres.
De què treballarà? Advocat. Tot i que realitzarà ajudes socials a centre d’integració i ONG’s.
Preguntes entorn a la transparència
La resposta es bastant globalitzada en que la família constarà de pare i mare, ja que la gran majoria de les nostres famílies estan constituïdes d’aquesta manera. Com sempre passa a tot arreu i agut alguna diferencia, ja que va surti la opció de família monoparental.
Pel que fa al tema de si seria nen o nena, la gran majoria va dir nen cosa que possiblement es on hi ha més “sexisme”. També aquet tema es va veure reflectit en el moment de dir quins estudis farien ja que els que van triar que seria nena faria possiblement magisteri, que en la societat en que vivim esta marcat que sol o fan les noies, i si era noi tenia que fer una enginyeria o medicina, que com passa al cas de magisteri també esta vist que es una carrera de homes.
Per a avançar ...
• Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta
Segons aniran venint les noves generacions, cada vegada i haurà mes igualtat fins arribar al punt que no existiran diferencies de gènere. Per aconseguir això s’ha de fer un educació preparada pel futur, en el qual la igualtat serà necessària. Pel que fa a la violència de gènere també s’hauria de veure de on sorgeixen el casos ja que possiblement les famílies de classe mitjana del país no acostuma a passar, ja que normalment la majoria dels casos son de immigrants.
Es molt difícil de eradicà la violència ja que no podem preveure quan passarà ni tampoc sabem el lloc, de totes maneres s’estan fent molts campanyes de prevenció i que al mínim gest de violència hi ha un numero que atent als casos.
• Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?
Alhora de explicar qualsevol història que no hi hagi marcat les característiques de cada gènere, com seria la dona a casa fent el manteniment i cuinant, i l’home portant el sou a casa i sent la persona amb l’autoritat, s’hauria de intentar esborrar els estereotips.
Apart també hi ha molts llocs on també es pot reflectit com seria el cas que algunes feines ja estan marcades per un gènere cosa que implica un diferenciació del gènere.
PRÀCTICA 3 - SEGONA PART
Aquesta vols ser una taula on és recullen les dades dels diferents grups de classe. D’aquesta manera se’n facilita la tasca de visualització dels diferents resultats.
En la taula podem observar com amb l’edat els nens van assolint totes les competències avaluades.
Tot i així val destacar el cas del nen/nena de 8/11, no té assolida la competència de la conservació de la longitud i el del 9/1, no té assolida la competència de la conservació de la substancia i del pes. A aquest fet però, no val la pena donar-li molta importància ja que no és del tot fiable, pot ser que aquest nen/nena no tingues un bon dia, no hagués entès bé la qüestió...
En general veiem una evolució amb el pas del anys, els nens de menor edat mostren menys competència però aquesta s’anirà assolint amb el pas del temps. En el cas del nen al qual li hem fet les proves (10 anys i 9 mesos) podem observar que té totes les competències perfectament assolides ja que els resultats son normals per l’edat.
Hem vist, que és a partir dels 7-8 anys quan comencen a desenvolupar aquestes competències.
Si ens fixem amb la teoria piagietana, Piaget defensa que hi ha quatre estadis de desenvolupament cognitiu (l’estadi sensoriomotriu, l’estadi pre-operatori, l’estadi d’operacions concretes, i l’estadi d’operacions formals).
Si mirem els nens que figuren a la graella de resultats podem veure que és corrobora el que diu Piaget, els nens d’una edat superior als 7 anys, es troben en l’estadi d’operacions concretes aquets estan capacitats per mostrar un pensament lògic davant els objectes físics, al la vegada són capaços de retenir mentalment dos o més variables dels objectes (forma, color, mida ).Els nens més grans de 7 anys, ja tenen adquirida la noció de classificació i per tant, han ordenat les diferents peces segons els diferents criteris (forma, mida, color). En canvi els nens més petits encara no tenen assolides les capacitats d’ordenació.
Val a tenir en compte que a part d’aquests hi ha molts altres factors que tenen un paper molt important en el desenvolupament cognitiu del nen. Un d’aquets és el factor social: L’entorn, el medi físic té un paper decisiu, ja que aquest transforma l’individu, l’hi inculca uns valors, normes...
Per tant, com a conclusió podem afirmar que tot infant passa per diferents estadis que el capacitaran per fer unes coses o unes altres, però l’edat no és l’únic factor important en el desenvolupament cognitiu del nen. La societat n’és, també, un factor molt influenciador.
En la taula podem observar com amb l’edat els nens van assolint totes les competències avaluades.
Tot i així val destacar el cas del nen/nena de 8/11, no té assolida la competència de la conservació de la longitud i el del 9/1, no té assolida la competència de la conservació de la substancia i del pes. A aquest fet però, no val la pena donar-li molta importància ja que no és del tot fiable, pot ser que aquest nen/nena no tingues un bon dia, no hagués entès bé la qüestió...
En general veiem una evolució amb el pas del anys, els nens de menor edat mostren menys competència però aquesta s’anirà assolint amb el pas del temps. En el cas del nen al qual li hem fet les proves (10 anys i 9 mesos) podem observar que té totes les competències perfectament assolides ja que els resultats son normals per l’edat.
Hem vist, que és a partir dels 7-8 anys quan comencen a desenvolupar aquestes competències.
Si ens fixem amb la teoria piagietana, Piaget defensa que hi ha quatre estadis de desenvolupament cognitiu (l’estadi sensoriomotriu, l’estadi pre-operatori, l’estadi d’operacions concretes, i l’estadi d’operacions formals).
Si mirem els nens que figuren a la graella de resultats podem veure que és corrobora el que diu Piaget, els nens d’una edat superior als 7 anys, es troben en l’estadi d’operacions concretes aquets estan capacitats per mostrar un pensament lògic davant els objectes físics, al la vegada són capaços de retenir mentalment dos o més variables dels objectes (forma, color, mida ).Els nens més grans de 7 anys, ja tenen adquirida la noció de classificació i per tant, han ordenat les diferents peces segons els diferents criteris (forma, mida, color). En canvi els nens més petits encara no tenen assolides les capacitats d’ordenació.
Val a tenir en compte que a part d’aquests hi ha molts altres factors que tenen un paper molt important en el desenvolupament cognitiu del nen. Un d’aquets és el factor social: L’entorn, el medi físic té un paper decisiu, ja que aquest transforma l’individu, l’hi inculca uns valors, normes...
Per tant, com a conclusió podem afirmar que tot infant passa per diferents estadis que el capacitaran per fer unes coses o unes altres, però l’edat no és l’únic factor important en el desenvolupament cognitiu del nen. La societat n’és, també, un factor molt influenciador.
dilluns, 23 de novembre del 2009
PRÀCTICA 3 - PROVES DE CONSERVACIÓ
Amb aquesta activitat ens proposem observar el desenvolupament d'algunes operacions lògiques dins del període de les operacions concretes i d'acord amb la perspectiva piagetiana.
A l'hora de fer aquestes pràctica, hem escollit dos nens de diferent edats, un de 7 anys i 10 mesos, i l'altre de 10 anys i 9 mesos, i els hi hem realitzat les mateixes proves,per tal de poder comparar si en aquestes edats hi havia diferències notables en quant a la conservació, de pes, volum, longitud...
Les proves que hem passat als nens han sigut les següents:
1. PROVES DE CONSERVACIÓ
1.1. CONSERVACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA
Utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i davant del nen farem una bola amb cadascuna de les barres.
• Pregunta: Hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles? Per què?
A continuació, agafarem una de les dues boles i, sempre davant del nen, li donarem forma de “xurro”.
• Pregunta: I ara, tenim la mateixa quantitat de plastilina? Com ho saps?
Si ens respon que NO hi ha la mateixa quantitat:
• Pregunta. Què podem fer per tenir-ne igual?
Si ens respon que SI que hi ha la mateixa quantitat, afegim el següent comentari: ahir, un altre nen em va respondre que hi havia més quantitat a la que té forma de xurro...
• Pregunta: Qui té raó, tu o l’altre nen? Perquè?
Per finalitzar aquesta prova:
• Pregunta: si ara agafes la que té forma de xurro i li tornes a donar forma de bola, hi haurà la mateixa quantitat a les dues boles? Per què?
1.2. CONSERVACIÓ DEL PES
Tornem a tenir les dues boles de plastilina. El procediment és el mateix
• Pregunta: penses que aquestes dues boles de plastilina pesen el mateix? Per què?
Ara li demanarem que sigui ell/a qui agafi una de les dues boles i la “transformi” en un xurro, com heu fet vosaltres abans.
• Pregunta: i ara, pesen el mateix? Quina pesa més? Per què?
• Què podem fer per a que pesin el mateix?
El nen d’ahir em va dir que la que té forma de bola pesa més que la que té forma de xurro, qui dels dos té la raó? Per què?
1.3. CONSERVACIÓ DE LA LONGITUD
Li presentem dues palletes (de les utilitzades per veure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida:
• Són igual de llargues?
Les col•locarem horitzontalment (i paral•leles entre elles) davant del nen. A continuació mourem una de les palletes una mica cap a la dreta i l’altra una mica cap a l’esquerra.
• Pregunta: i ara, tenen la mateixa mida? Per què?
• Quina és més llarga? Per què?
• Què podem fer per a que tornin a ser igual de llargues?
Si ens ha contestat que segueixen essent igual de llargues encara que les haguem mogut, llavors afegim: el nen d’ahir em va dir que ja no eren igual de llargues, que una era més llarga que l’altra; a qui he de creure? Per què?
2. PROVA DE CLASSIFICACIÓ
Material:
Dues col•leccions de blocs lògics (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites)
Procediment:
Situarem totes les peces de manera desordenada davant del nen/a i li demanarem que ordeni totes aquelles peces, que ho faci com ell/a vulgui, que procuri que quedin ordenades de la millor manera possible.
No li donarem cap mes consigna, si el nen pregunta si ho fa bé, ens limitarem a dir-li com tu vulguis, com a tu et sembli que estan més ben ordenades.
Prendrem nota de com les ha distribuït (podem fer una foto de tal com les ha ordenat) i li demanarem que ens expliqui com ho ha ordenat (enregistrarem la seva explicació)
3. QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSSIÓ
Material:
5 mandarines i tres prunes (podem presentar-li qualsevol altra peça de fruita)
Procediment:
Es situen totes les peces de fruita davant del nen i se li pregunta: Quantes mandarines hi ha? Quantes prunes hi ha? Què et sembla, que hi ha més mandarines o fruites? Per què? Ens assegurem la situació fent-li el comentari següent: ahir un nen hem va dir .... (el contrari que els que ens ha dit ell/a), qui et sembla que té raó, ell o tu? Per què?
Després de passar aquestes proves als 2 nens, hem obtingut els següents resultats:
INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: _ 10_ anys, ___9____mesos
RESULTATS DE LES PROVES
NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Utilitzant dues barres de plastilina de diferents colors i davant del nen, fem una bola amb cadascuna d’elles, després en fem “xurros”, i li anem fent preguntes al nen, per tal de saber si es capaç d’observar que ni la substància, ni el pes ni el volum no varien en cap de les proves, que hem explicat anteriorment.
Conservació de la substància: Si, el nen creu que la substància és la mateixa, perquè els dos provenen de pacs igual de grans.
Conservació del Pes: Si, s’adona que si hi ha la mateixa quantitat de substància, el pes haurà de ser el mateix.
Conservació del volum: Si, el nen té ben assolit el concepte del volum, ja que quan li ensenyem les palletes veu que eren iguals i que no els hi hem modificat la mida, simplement les hem mogut de lloc.
Interpretació: Hem pogut observar que al nen aquestes proves li semblaven absurdes, ja que tenia aquests criteris ben assolits, i que era obvi la resposta que havia de donar a les preguntes que li fèiem.
CLASSIFICACIÓ
Descripció: Li hem ensenyat al nen diferents peces en quant a mida, forma i color, i li hem demanat que les ordenes a la seva manera, com ell vulgues. El nen s’ha estat una estona observant-les, i finalment les ha ordenat per mides i formes geomètriques.
Interpretació: Pensem que ha fet una classificació bastant acurada, ja que ha ordenat totes les peces segons la seva forma i la seva grandària, però encara ho hagués pogut millorar, si també les hagués classificat per colors.
QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ
Descripció: Per fer aquesta prova, hem col•locat 5 mandarines i 3 pomes davant del nen, i li hem preguntat: quantes mandarines hi ha? I pomes? Que et sembla que hi ha més mandarines o fruites? Per que?
Interpretació: El nen ha contestat les tres preguntes de manera ràpida i encertada, la que més li ha costat ha sigut la de les mandarines o la fruita, però ha dit la resposta correcta, fruita. No li a representat cap dificultat excessiva el fet de respondre-les.
INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: ____7___ anys, ___10____mesos
RESULTATS DE LES PROVES
NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Utilitzant dues barres de plastilina de diferents colors i davant del nen, fem una bola amb cadascuna d’elles, després en fem “xurros”, i li anem fent preguntes al nen, per tal de saber si es capaç d’observar que ni la substància, ni el pes ni el volum no varien en cap de les proves, que hem explicat anteriorment.
Conservació de la substància: Si, diu que hi ha la mateixa quantitat en una bola que en l’altra, al igual que també ho afirma quan fem un “xurro” amb una de les boles, ell diu que “no l’has partit per la meitat, i com que tots dos són igual de grans hi ha la mateixa quantitat.
Conservació del Pes: Si, manté la mateixa explicació anterior, diu: no l’has partit per la meitat i no n’hi has afegit, per tant pesen igual.
Conservació del volum: Si, diu: no l’has estirat més una que l’altra, per tant les dos són iguals, les dos iguals.
Interpretació: Podem concloure que té perfectament assolits els conceptes de conservació de la substància, el pes i la longitud, ja que les seves respostes han estat correctes, sense vacil•lacions.
CLASSIFICACIÓ
Descripció: Li hem ensenyat al nen diferents peces en quant a mida, forma i color, i li hem demanat que les ordenes a la seva manera, com ell vulgues. Primer ha posat els triangles petits blaus junts, els quadrats grans grocs junts, les rodones petites taronges juntes... i així amb totes les formes que tinguessin la mateixa forma, mida i color. Tot en grupets de dos peces.
Interpretació:Podem afirmar que el seu criteri a l’hora d’ordenar les peces està molt elaborat, ja que ha tingut en compte diferents aspectes com són la mida, la forma i el color. Per l’edat que té el nen està força desenvolupat.
QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ
Descripció: Per fer aquesta prova, hem col•locat 4 mandarines, 2 plàtans i una poma davant del nen, i li hem preguntat: quantes mandarines hi ha? I plàtans? I pomes? Que et sembla que hi ha més mandarines o fruites? Per que?
Interpretació: El nen ens ha respost bé a les tres primeres preguntes, les que fan referència a quina quantitat hi ha de cada fruita. Quan li hem preguntat si hi havia més mandarines o fruites, ell ràpidament ens ha respost mandarines. Llavors li hem exposat el cas d’una nena que va dir que hi havia més fruita, i al cap d’una estoneta, a reflexionat i ens ha dit que hi havia més fruita, que la nena tenia raó.
Amb els resultats d'aquestes dues proves, hem pogut arribar a la conclusió que els nens començen a tenir nocions bastant exactes de conservació quan es troben prop dels 8 anys, i que a mesura que es van fent grans, són capaços d'augmentar aquestes capacitats, i ja responen segurs i sense por a equivocar-se.
A l'hora de fer aquestes pràctica, hem escollit dos nens de diferent edats, un de 7 anys i 10 mesos, i l'altre de 10 anys i 9 mesos, i els hi hem realitzat les mateixes proves,per tal de poder comparar si en aquestes edats hi havia diferències notables en quant a la conservació, de pes, volum, longitud...
Les proves que hem passat als nens han sigut les següents:
1. PROVES DE CONSERVACIÓ
1.1. CONSERVACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA
Utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i davant del nen farem una bola amb cadascuna de les barres.
• Pregunta: Hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles? Per què?
A continuació, agafarem una de les dues boles i, sempre davant del nen, li donarem forma de “xurro”.
• Pregunta: I ara, tenim la mateixa quantitat de plastilina? Com ho saps?
Si ens respon que NO hi ha la mateixa quantitat:
• Pregunta. Què podem fer per tenir-ne igual?
Si ens respon que SI que hi ha la mateixa quantitat, afegim el següent comentari: ahir, un altre nen em va respondre que hi havia més quantitat a la que té forma de xurro...
• Pregunta: Qui té raó, tu o l’altre nen? Perquè?
Per finalitzar aquesta prova:
• Pregunta: si ara agafes la que té forma de xurro i li tornes a donar forma de bola, hi haurà la mateixa quantitat a les dues boles? Per què?
1.2. CONSERVACIÓ DEL PES
Tornem a tenir les dues boles de plastilina. El procediment és el mateix
• Pregunta: penses que aquestes dues boles de plastilina pesen el mateix? Per què?
Ara li demanarem que sigui ell/a qui agafi una de les dues boles i la “transformi” en un xurro, com heu fet vosaltres abans.
• Pregunta: i ara, pesen el mateix? Quina pesa més? Per què?
• Què podem fer per a que pesin el mateix?
El nen d’ahir em va dir que la que té forma de bola pesa més que la que té forma de xurro, qui dels dos té la raó? Per què?
1.3. CONSERVACIÓ DE LA LONGITUD
Li presentem dues palletes (de les utilitzades per veure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida:
• Són igual de llargues?
Les col•locarem horitzontalment (i paral•leles entre elles) davant del nen. A continuació mourem una de les palletes una mica cap a la dreta i l’altra una mica cap a l’esquerra.
• Pregunta: i ara, tenen la mateixa mida? Per què?
• Quina és més llarga? Per què?
• Què podem fer per a que tornin a ser igual de llargues?
Si ens ha contestat que segueixen essent igual de llargues encara que les haguem mogut, llavors afegim: el nen d’ahir em va dir que ja no eren igual de llargues, que una era més llarga que l’altra; a qui he de creure? Per què?
2. PROVA DE CLASSIFICACIÓ
Material:
Dues col•leccions de blocs lògics (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites)
Procediment:
Situarem totes les peces de manera desordenada davant del nen/a i li demanarem que ordeni totes aquelles peces, que ho faci com ell/a vulgui, que procuri que quedin ordenades de la millor manera possible.
No li donarem cap mes consigna, si el nen pregunta si ho fa bé, ens limitarem a dir-li com tu vulguis, com a tu et sembli que estan més ben ordenades.
Prendrem nota de com les ha distribuït (podem fer una foto de tal com les ha ordenat) i li demanarem que ens expliqui com ho ha ordenat (enregistrarem la seva explicació)
3. QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSSIÓ
Material:
5 mandarines i tres prunes (podem presentar-li qualsevol altra peça de fruita)
Procediment:
Es situen totes les peces de fruita davant del nen i se li pregunta: Quantes mandarines hi ha? Quantes prunes hi ha? Què et sembla, que hi ha més mandarines o fruites? Per què? Ens assegurem la situació fent-li el comentari següent: ahir un nen hem va dir .... (el contrari que els que ens ha dit ell/a), qui et sembla que té raó, ell o tu? Per què?
Després de passar aquestes proves als 2 nens, hem obtingut els següents resultats:
INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: _ 10_ anys, ___9____mesos
RESULTATS DE LES PROVES
NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Utilitzant dues barres de plastilina de diferents colors i davant del nen, fem una bola amb cadascuna d’elles, després en fem “xurros”, i li anem fent preguntes al nen, per tal de saber si es capaç d’observar que ni la substància, ni el pes ni el volum no varien en cap de les proves, que hem explicat anteriorment.
Conservació de la substància: Si, el nen creu que la substància és la mateixa, perquè els dos provenen de pacs igual de grans.
Conservació del Pes: Si, s’adona que si hi ha la mateixa quantitat de substància, el pes haurà de ser el mateix.
Conservació del volum: Si, el nen té ben assolit el concepte del volum, ja que quan li ensenyem les palletes veu que eren iguals i que no els hi hem modificat la mida, simplement les hem mogut de lloc.
Interpretació: Hem pogut observar que al nen aquestes proves li semblaven absurdes, ja que tenia aquests criteris ben assolits, i que era obvi la resposta que havia de donar a les preguntes que li fèiem.
CLASSIFICACIÓ
Descripció: Li hem ensenyat al nen diferents peces en quant a mida, forma i color, i li hem demanat que les ordenes a la seva manera, com ell vulgues. El nen s’ha estat una estona observant-les, i finalment les ha ordenat per mides i formes geomètriques.
Interpretació: Pensem que ha fet una classificació bastant acurada, ja que ha ordenat totes les peces segons la seva forma i la seva grandària, però encara ho hagués pogut millorar, si també les hagués classificat per colors.
QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ
Descripció: Per fer aquesta prova, hem col•locat 5 mandarines i 3 pomes davant del nen, i li hem preguntat: quantes mandarines hi ha? I pomes? Que et sembla que hi ha més mandarines o fruites? Per que?
Interpretació: El nen ha contestat les tres preguntes de manera ràpida i encertada, la que més li ha costat ha sigut la de les mandarines o la fruita, però ha dit la resposta correcta, fruita. No li a representat cap dificultat excessiva el fet de respondre-les.
INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: ____7___ anys, ___10____mesos
RESULTATS DE LES PROVES
NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Utilitzant dues barres de plastilina de diferents colors i davant del nen, fem una bola amb cadascuna d’elles, després en fem “xurros”, i li anem fent preguntes al nen, per tal de saber si es capaç d’observar que ni la substància, ni el pes ni el volum no varien en cap de les proves, que hem explicat anteriorment.
Conservació de la substància: Si, diu que hi ha la mateixa quantitat en una bola que en l’altra, al igual que també ho afirma quan fem un “xurro” amb una de les boles, ell diu que “no l’has partit per la meitat, i com que tots dos són igual de grans hi ha la mateixa quantitat.
Conservació del Pes: Si, manté la mateixa explicació anterior, diu: no l’has partit per la meitat i no n’hi has afegit, per tant pesen igual.
Conservació del volum: Si, diu: no l’has estirat més una que l’altra, per tant les dos són iguals, les dos iguals.
Interpretació: Podem concloure que té perfectament assolits els conceptes de conservació de la substància, el pes i la longitud, ja que les seves respostes han estat correctes, sense vacil•lacions.
CLASSIFICACIÓ
Descripció: Li hem ensenyat al nen diferents peces en quant a mida, forma i color, i li hem demanat que les ordenes a la seva manera, com ell vulgues. Primer ha posat els triangles petits blaus junts, els quadrats grans grocs junts, les rodones petites taronges juntes... i així amb totes les formes que tinguessin la mateixa forma, mida i color. Tot en grupets de dos peces.
Interpretació:Podem afirmar que el seu criteri a l’hora d’ordenar les peces està molt elaborat, ja que ha tingut en compte diferents aspectes com són la mida, la forma i el color. Per l’edat que té el nen està força desenvolupat.
QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ
Descripció: Per fer aquesta prova, hem col•locat 4 mandarines, 2 plàtans i una poma davant del nen, i li hem preguntat: quantes mandarines hi ha? I plàtans? I pomes? Que et sembla que hi ha més mandarines o fruites? Per que?
Interpretació: El nen ens ha respost bé a les tres primeres preguntes, les que fan referència a quina quantitat hi ha de cada fruita. Quan li hem preguntat si hi havia més mandarines o fruites, ell ràpidament ens ha respost mandarines. Llavors li hem exposat el cas d’una nena que va dir que hi havia més fruita, i al cap d’una estoneta, a reflexionat i ens ha dit que hi havia més fruita, que la nena tenia raó.
Amb els resultats d'aquestes dues proves, hem pogut arribar a la conclusió que els nens començen a tenir nocions bastant exactes de conservació quan es troben prop dels 8 anys, i que a mesura que es van fent grans, són capaços d'augmentar aquestes capacitats, i ja responen segurs i sense por a equivocar-se.
dilluns, 16 de novembre del 2009
PRÀCTICA 2- EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA
EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA
EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ
INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2
RESULTATS DE LES PROVES:
Edat del/la nen/a: 7 anys
Ma utilitzada: Dreta
Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 10 Minuts
Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 15 Minuts
Resultats i interpretació dels resultats:
DIBUIX:
Ha començat dibuixant el cap, tot seguit, emplena la cara afegint ulls (dos punts), nas, boca (dos llavis), desprès per finalitzar la cara hi fica dos orelles. Continua dibuixant el tronc del cos, en el qual i adjunta els dos braços, que surten de la meitat del tronc. Els braços tenen 5 dits ja que estan dibuixats sense mans. Desprès, tot seguidament, dibuixa les cames amb els dos peus al final. Alhora de pintar, primer fica color a les mànigues,desprès els pantalons. Torna a d'alt i pinta la samarreta, el calçat esportiu i per finalitzar pinta la cara i els dits.
ESCRIPTURA:
( Aquet nen es un amic meu que juga a futbol.)
Primer a pensat el que volia escriure sobre el dibuix. Al tindre la idea clara del que volia ficar al text, ho ha escrit fluidament i per acabar s'ho ha llegit repassant si s'entenia el text i si tenia coherència.
Observacions:
Alhora de realitzar l'escriptura va preguntar bastant, sobre que tenia que ficar i si tenia que ser molt llarg. Cal remarcar que no ho ha realitzat gaire extens, envers que estava cansat del col·legi i volia anar a jugar.
PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):
1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:
Dels 6 als 8 anys:
Al començament de l’etapa, el dibuix és proporcionat amb ulls i boca, això si aquests son massa exagerats. Es deixen alguna part del cos com pot ser un dit de les mans, les selles, pestanyes... Utilitzaran colors per a pintar el dibuix, podem apreciar que en alguns casos passa de la ratlla, i no acaba de distingir on finalitza les diferents parts del cos.
Pel que fa a l’escriptura, la lletra és difícil de comprendre, mancança de signes de puntuació. La historia no es gaire llarga i sovint presenta canvis de tema i incorreccions.
A mesura que el nen creix comença a pintar: cap, ulls, pupil·les, tot i així encara està poc desenvolupat; cos rectangulars, sense colzes, braços ben units al cos. Dibuixa tots els dit, tot i que se’n pot arribar a deixar algun excepcionalment.
En l’escriptura, al final de l’etapa, podem parlar d’escriptura postcaligràfica, les histories tenen més sentit, comença a millorar la ortografia i la cal·ligrafia.
Dels 8 als 10 anys:
En l’àmbit del dibuix ja comença a ser més detallat( dibuixen butxaques) utilitzen colors per a pintar i en alguns casos fins i tot faran un fons que acompanya el personatge.
En aquest etapa ja estan solucionats tots el problemes d’omissió de parts del cos, i hi ha bona proporcionalitat entre aquestes. A l’hora de dibuixar segueix un ordre, comença pel cap i acaba pels peus.
L’escriptura és correcta sense incoherències, els signes de puntuació son cada cop més presents. Molts cops la narració del dibuix també l’acompanya una petita descripció d’aquest.
Dels 10 als 12 anys:
El dibuix en aquest etapa ja és molt elaborat, exceptuant algun cas, proporcions correctes, és a dir els braços son mes curts que les cames, el cap té una bona mida respecte la resta del cos. La altres parts del cos hi son totes, amb el nombre correcte de cada un d’aquests. Destacar que continua fent un fons al dibuix, i el pinta seguint un determinat patró, és a dir els colors coincideixen amb les parts del cos.
L’escrit és força elaborat, molta coherència entre les diferents parts. Pel que fa
l’ortografia no hi ha faltes i la cal·ligrafia es entenedora. Les lletres no estan empegades, i l’espai entre paraules és regular en tot el text.
2.Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?
Si que en podem extreure informacions, des de l'estat de desenvolupament, al seu estat psicològic, i estat d'ànim del nen en aquell moment.
En el dibuix el nen pot expressar moltes coses, des de sentiments, fins emocions en el moment de la realització, si el nen té problemes familiar, escolars,amb els companys, els dibuixos seran molt diferents que si els fessin en estat de tranquil·litat emocional.
Segons el resultat obtingut del dibuix/escriptura podem veure si el nen/a per la edat que té esta en el nivell correcte o pel contrari te algun dèficit, respecte els resultats estàndards.
3.Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?
Si que té importància, quan dibuixarà seguira els patrons de la seva cultura, i també es fixarà en el que l'envolta. Per exemple, sí el país esta en conflicte bèl·lic molt probablement, en els dibuixos, hi haurà tancs, avions de guerra, etc, ja que aquest serà el dia a dia al que ell estarà acostumat.
El mestre és el guia i per tant tindrà un paper decisiu, ja que explicarà/transmetrà aquest patrons o models. Tot i què molts cops els alumnes ja els aprenen per la televisió i altres mitjans de comunicació audiovisuals.
Gerard Mariné
Jordi Botargues
Dídac Alonso
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
