PRÀCTICA 2- EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA

EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

RESULTATS DE LES PROVES:

Edat del/la nen/a: 7 anys

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 10 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 15 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Ha començat dibuixant el cap, tot seguit, emplena la cara afegint ulls (dos punts), nas, boca (dos llavis), desprès per finalitzar la cara hi fica dos orelles. Continua dibuixant el tronc del cos, en el qual i adjunta els dos braços, que surten de la meitat del tronc. Els braços tenen 5 dits ja que estan dibuixats sense mans. Desprès, tot seguidament, dibuixa les cames amb els dos peus al final. Alhora de pintar, primer fica color a les mànigues,desprès els pantalons. Torna a d'alt i pinta la samarreta, el calçat esportiu i per finalitzar pinta la cara i els dits.

ESCRIPTURA:

( Aquet nen es un amic meu que juga a futbol.)

Primer a pensat el que volia escriure sobre el dibuix. Al tindre la idea clara del que volia ficar al text, ho ha escrit fluidament i per acabar s'ho ha llegit repassant si s'entenia el text i si tenia coherència.

Observacions:

Alhora de realitzar l'escriptura va preguntar bastant, sobre que tenia que ficar i si tenia que ser molt llarg. Cal remarcar que no ho ha realitzat gaire extens, envers que estava cansat del col·legi i volia anar a jugar.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

Dels 6 als 8 anys:

Al començament de l’etapa, el dibuix és proporcionat amb ulls i boca, això si aquests son massa exagerats. Es deixen alguna part del cos com pot ser un dit de les mans, les selles, pestanyes... Utilitzaran colors per a pintar el dibuix, podem apreciar que en alguns casos passa de la ratlla, i no acaba de distingir on finalitza les diferents parts del cos.
Pel que fa a l’escriptura, la lletra és difícil de comprendre, mancança de signes de puntuació. La historia no es gaire llarga i sovint presenta canvis de tema i incorreccions.
A mesura que el nen creix comença a pintar: cap, ulls, pupil·les, tot i així encara està poc desenvolupat; cos rectangulars, sense colzes, braços ben units al cos. Dibuixa tots els dit, tot i que se’n pot arribar a deixar algun excepcionalment.
En l’escriptura, al final de l’etapa, podem parlar d’escriptura postcaligràfica, les histories tenen més sentit, comença a millorar la ortografia i la cal·ligrafia.

Dels 8 als 10 anys:

En l’àmbit del dibuix ja comença a ser més detallat( dibuixen butxaques) utilitzen colors per a pintar i en alguns casos fins i tot faran un fons que acompanya el personatge.
En aquest etapa ja estan solucionats tots el problemes d’omissió de parts del cos, i hi ha bona proporcionalitat entre aquestes. A l’hora de dibuixar segueix un ordre, comença pel cap i acaba pels peus.
L’escriptura és correcta sense incoherències, els signes de puntuació son cada cop més presents. Molts cops la narració del dibuix també l’acompanya una petita descripció d’aquest.


Dels 10 als 12 anys:

El dibuix en aquest etapa ja és molt elaborat, exceptuant algun cas, proporcions correctes, és a dir els braços son mes curts que les cames, el cap té una bona mida respecte la resta del cos. La altres parts del cos hi son totes, amb el nombre correcte de cada un d’aquests. Destacar que continua fent un fons al dibuix, i el pinta seguint un determinat patró, és a dir els colors coincideixen amb les parts del cos.
L’escrit és força elaborat, molta coherència entre les diferents parts. Pel que fa
l’ortografia no hi ha faltes i la cal·ligrafia es entenedora. Les lletres no estan empegades, i l’espai entre paraules és regular en tot el text.


2.Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

Si que en podem extreure informacions, des de l'estat de desenvolupament, al seu estat psicològic, i estat d'ànim del nen en aquell moment.
En el dibuix el nen pot expressar moltes coses, des de sentiments, fins emocions en el moment de la realització, si el nen té problemes familiar, escolars,amb els companys, els dibuixos seran molt diferents que si els fessin en estat de tranquil·litat emocional.
Segons el resultat obtingut del dibuix/escriptura podem veure si el nen/a per la edat que té esta en el nivell correcte o pel contrari te algun dèficit, respecte els resultats estàndards.

3.Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Si que té importància, quan dibuixarà seguira els patrons de la seva cultura, i també es fixarà en el que l'envolta. Per exemple, sí el país esta en conflicte bèl·lic molt probablement, en els dibuixos, hi haurà tancs, avions de guerra, etc, ja que aquest serà el dia a dia al que ell estarà acostumat.
El mestre és el guia i per tant tindrà un paper decisiu, ja que explicarà/transmetrà aquest patrons o models. Tot i què molts cops els alumnes ja els aprenen per la televisió i altres mitjans de comunicació audiovisuals.

Gerard Mariné
Jordi Botargues
Dídac Alonso