dilluns, 25 de gener del 2010
PRÀCTICA 6 - DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT
UNA CLASSE DIVIDIDA
Preguntes a debat:
En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.
¿Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?
Un cop la mestra planteja la situació de conflicte, els alumnes que en aquell moment és trobaven amb les característiques del grup amb superioritat, presentaven l’autoestima molt més alta, és mostraven molt més reivindicatius amb les conductes errònies de l’altre grup ara discriminat. També és mostraven molt més participatius en les activitats de classe, i els resultats del rendiment a classe és veien augmentats.
En canvi aquells que ara es trobaven en l’altre grups, estava sent discriminat, presentaven una aparença reprimida, trista, no eren capaços de realitzar bé la feina, ja que tota l’estona pensaven amb el mocador identificatiu que la mestra els havia posat.
¿Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?
Un cop la mestra explica que s’ha equivocat amb les característiques dels ulls, els nens que fins ara es sentien superiors passen a ser els reprimits i els reprimits passen a ser els bons. Curiosament els rols i les conductes també s’intercanvien. Els que fins ara havien estat reprimits ara milloren amb els resultats i els altres empitjoren.
¿Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?
Tot allò que havien adquirit al sentir-se superiors ara ho perden. Els resultats amb les proves escrites que la mestra els fa fer són força més negatius. Fins i tot els resultats dels alumnes que han passat de ser considerats bons a ser considerats dolents presenten els resultats més negatius que aquells nens ja des d’un bon principi era considerats els dolents.
¿Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?
Com ja hem dit, durant l’experiència puja el rendiment de la part de la classe considerada superior i baixa el de la considerada inferior.
Després de l’experiència els rendiment de la classe en general augmenta, és mante força estable, i és bastant general en tots els alumnes de la classe.
¿Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de L’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?
Primer de tot, dir que considerem que aquesta experiència és molt bona, és molt directa, contundent, ja que fa posar a l’alumnat a la pell d’una persona discriminada.
Tota aquella activitat basada en la fomentació de l’empatia envers als iguals, és molt bona ja que els nen/a serà capaç de sentir, de poder viure que és el que se sent quan algú és discriminat pels companys.
Serà molt bo organitzar tallers, on en petits grups, la classe pugui treballar casos donats per la mestra, és a dir aquesta planteja un conflicte i seran els propis alumnes els que hauran d’analitzar la situació, trobar el fet que la desencadenat, i proposar possibles solucions.
dijous, 7 de gener del 2010
PRÀCTICA 5 – SEGONA PART
Les taules:
1. FITIPALDIS
2. ALL STAR
3. PLATANS
4. ANONIMUS
5. CASI 4
6. UNIFLORS
7. LA PEIXERA 4
8. PATATES BRAVES
9. XINXETA 12
10. EIXERITS
11. ELS 3 MOSQUETERS
12. XATOS
Per resumir totes les respostes obtingudes dels companys, i per tancar una mica el recull de mostres obtingudes en aquestes taules, podem concloure en vista dels resultats que:
En general veiem que a mida que el nen creix, també ho fa la seva habilitat lectora, com és d’esperar. Aquesta augmenta, això ho podem veure ja que cada cop és repeteixen menys les idees, les narracions tenen força coherència, és a dir la narració agafa cos i té sentit.
Cada cop que els nens/nenes fan una interpretació personals del text, tot i que això costarà més d’aconseguir. Si ens fixem amb els substantius, adjectius, adverbis, pronoms, amb la coherència de temps verbals, veiem que a mesura que augment l’edat, els errors relacionats amb aquets desapareixen. Les oracions cada cop son molt més complertes, utilitzen oracions coordinades, algunes de subordinades, comparatius...
Tot i així encara continua sent molt difícil localitzar nens/nenes que prenguin us, en les seves definicions i activitats post-lectores, de metàfores.
En general veiem que com que a l’escola, els nens parlen les dues llengües, el domini d’aquestes està força igualat. Alguns cops hi ha una mica de predomini del castellà, això pot ser degut a que aquesta sigui la llengua materna, la llengua que predomina a casa, la llengua amb que els nens miren la televisió, parlen amb els pares... per tant serà normal que a l’hora de llegir i parlar, entenguin i parlin millor la llengua castellana. O al inrevés passarà amb la llengua catalana.
1. FITIPALDIS
2. ALL STAR
3. PLATANS
4. ANONIMUS
5. CASI 4
6. UNIFLORS
7. LA PEIXERA 4
8. PATATES BRAVES
9. XINXETA 12
10. EIXERITS
11. ELS 3 MOSQUETERS
12. XATOS
Per resumir totes les respostes obtingudes dels companys, i per tancar una mica el recull de mostres obtingudes en aquestes taules, podem concloure en vista dels resultats que:
En general veiem que a mida que el nen creix, també ho fa la seva habilitat lectora, com és d’esperar. Aquesta augmenta, això ho podem veure ja que cada cop és repeteixen menys les idees, les narracions tenen força coherència, és a dir la narració agafa cos i té sentit.
Cada cop que els nens/nenes fan una interpretació personals del text, tot i que això costarà més d’aconseguir. Si ens fixem amb els substantius, adjectius, adverbis, pronoms, amb la coherència de temps verbals, veiem que a mesura que augment l’edat, els errors relacionats amb aquets desapareixen. Les oracions cada cop son molt més complertes, utilitzen oracions coordinades, algunes de subordinades, comparatius...
Tot i així encara continua sent molt difícil localitzar nens/nenes que prenguin us, en les seves definicions i activitats post-lectores, de metàfores.
En general veiem que com que a l’escola, els nens parlen les dues llengües, el domini d’aquestes està força igualat. Alguns cops hi ha una mica de predomini del castellà, això pot ser degut a que aquesta sigui la llengua materna, la llengua que predomina a casa, la llengua amb que els nens miren la televisió, parlen amb els pares... per tant serà normal que a l’hora de llegir i parlar, entenguin i parlin millor la llengua castellana. O al inrevés passarà amb la llengua catalana.
PRÀCTICA 5- DESENVOLUPAMENT COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC
FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC
NOM I EDAT DE L’INFANT: Oriol, 10 anys i 9mesos
DEFINICIONS:
GOS: És un animal, amb 4 potes, és vertebrat.
AIGUA: És un líquid incolor, inodor i insípid. És pot beure si es potable.
FLOR: Part d’una planta, la componen diferents parts com ara els pètals.
TELEVISIÓ: És un aparell electrònic, serveix per mirar programes, sèries, anuncis...
PLÀTAN: És una fruita que prové d’una planta, té una forma allargada i de és de color groc - negre.
AMIC: És un persona, que t’hi relaciones bé, i l’hi tens afecte.
ESCOLA: És un edifici, on s’hi va a aprendre, està compost per mestres i alumnes.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:
OBSERVACIONS: Ha fet les definicions molt ràpid i dubtant poc.
TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: 10 minuts en català i 7 minuts en castellà
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: 132 (PARAULES X MINUT tant en català com en castellà)
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
OBSERVACIONS: Ha l’hora d’explicar-ho, ho ha necessitat dos cops, ja que com que sabia que el gravàvem li feia vergonya i és posava nerviós. Tot i així un cop ha agafat el fil ho ha fet molt bé i sense cap problema.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA
OBSERVACIONS: No hi ha cap observació a fer.
INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena......Nen Oriol.
EDAT.............10/9 mesos.
Transcripció de 100 paraules de les lectures:
Català: (Transcripció literal).
És una llegenda que tracta de dos cavalls. No se sap molt bé el lloc on estaven i diuen que tenien les potes molt fortes i musculades i corrien per aquell prat o desert que no se sabia molt bé el que era. Un dia van sentir uns grunyits de molt lluny d’uns gossos. Com tenien les orelles molt fines van sentir que venien ràpidament.
Primer es van parar per veure si venien els gossos, i quan els van veure va enganxar a corre fins que arribar a un penya-segat on havien de frenar o caurien a l’aigua.
Van pensar els dos que valia més la pena saltar a l’aigua que parar-se allí i ser devorats pels gossos salvatges. Van saltar i al caure van caure a l’aigua, i al caure els va anar de poc de morir ofegats però es van convertir en peixos, podien respirar davall de l’aigua i les potes del darrere els van surti com unes aletes i van poder nedar i els gossos que des de d’alt no van saltar es van quedar amb les ganes de devorar els cavalls i així va acabar la llegenda.
Castellà: (Transcripció literal).
Era un dia de invierno, una niña que se llamaba Belinda iba al bosque a jugar con amigos, unos enanitos y bueno estaban jugando y escucharon un aullido de un lobo, todos se alborotaron un poco y bueno al siguiente día Belinda sintió el mismo aullido y pensó que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
Ella pensaba que era bueno.
Un día que hacia buen tiempo i no nevaba ni nada, Belinda se fue a dar una vuelta por el campo y se encontró un cordero y se presentaron y le dijo, haber si quería ir con ella y el cordero salto sobre Belinda y por detrás apareció el lobo y salto sobre el cordero que le arranco toda la piel y le arranco todo el disfraz que llevaba la madrastra. Y así el lobo se fue para el monte y Belinda supo que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
1.Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.
Al principi no els feia gaire elaborats, ja que no sabia ben bé l’extensió. Desprès com es pot observar a anat agafant el fil i el nivell d’elaboració ha pujat, ja que utilitzava més adjectius i explicava la funcionalitat dels elements que li fèiem d’escriure.
2. Valoració de la velocitat lectora.
Té una bona velocitat lectora, ja que a llegit la lectura en castellà en 7 minuts i la de català en 10 minuts. Realitza la lectura amb una bona entonació, pauses... això fa que sigui fàcil d’entendre.
3.Valoració de la comprensió lectora.
Correcta tot i que, en castellà l’hi ha costat una mica, ja que intentava fer-ho el màxim possible semblant al text original. Això a fet que el tingues de llegir més d’un cop, tot i així la sabut explicar amb coherència i cohesió.
4.Valoració de l’evolució morfosintàctica. Procés d’organització de significats.
Són força elaborats ja que moltes vegades són molt propers als utilitzats en el text. Cosa que permet una fàcil comprensió i comparació envers la història explicada.
També utilitza el seu propi vocabulari per descriure certes situacions i llocs on passa l’acció.
5.Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.
Hem vist que tant el català com en castellà te un bon domini de la construcció de significats, oracions tant simples com compostes... Possiblement en català hi té més facilitat, ja que es la seva primera llengua.
NOM I EDAT DE L’INFANT: Oriol, 10 anys i 9mesos
DEFINICIONS:
GOS: És un animal, amb 4 potes, és vertebrat.
AIGUA: És un líquid incolor, inodor i insípid. És pot beure si es potable.
FLOR: Part d’una planta, la componen diferents parts com ara els pètals.
TELEVISIÓ: És un aparell electrònic, serveix per mirar programes, sèries, anuncis...
PLÀTAN: És una fruita que prové d’una planta, té una forma allargada i de és de color groc - negre.
AMIC: És un persona, que t’hi relaciones bé, i l’hi tens afecte.
ESCOLA: És un edifici, on s’hi va a aprendre, està compost per mestres i alumnes.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:
OBSERVACIONS: Ha fet les definicions molt ràpid i dubtant poc.
TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: 10 minuts en català i 7 minuts en castellà
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: 132 (PARAULES X MINUT tant en català com en castellà)
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
OBSERVACIONS: Ha l’hora d’explicar-ho, ho ha necessitat dos cops, ja que com que sabia que el gravàvem li feia vergonya i és posava nerviós. Tot i així un cop ha agafat el fil ho ha fet molt bé i sense cap problema.
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA
OBSERVACIONS: No hi ha cap observació a fer.
INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena......Nen Oriol.
EDAT.............10/9 mesos.
Transcripció de 100 paraules de les lectures:
Català: (Transcripció literal).
És una llegenda que tracta de dos cavalls. No se sap molt bé el lloc on estaven i diuen que tenien les potes molt fortes i musculades i corrien per aquell prat o desert que no se sabia molt bé el que era. Un dia van sentir uns grunyits de molt lluny d’uns gossos. Com tenien les orelles molt fines van sentir que venien ràpidament.
Primer es van parar per veure si venien els gossos, i quan els van veure va enganxar a corre fins que arribar a un penya-segat on havien de frenar o caurien a l’aigua.
Van pensar els dos que valia més la pena saltar a l’aigua que parar-se allí i ser devorats pels gossos salvatges. Van saltar i al caure van caure a l’aigua, i al caure els va anar de poc de morir ofegats però es van convertir en peixos, podien respirar davall de l’aigua i les potes del darrere els van surti com unes aletes i van poder nedar i els gossos que des de d’alt no van saltar es van quedar amb les ganes de devorar els cavalls i així va acabar la llegenda.
Castellà: (Transcripció literal).
Era un dia de invierno, una niña que se llamaba Belinda iba al bosque a jugar con amigos, unos enanitos y bueno estaban jugando y escucharon un aullido de un lobo, todos se alborotaron un poco y bueno al siguiente día Belinda sintió el mismo aullido y pensó que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
Ella pensaba que era bueno.
Un día que hacia buen tiempo i no nevaba ni nada, Belinda se fue a dar una vuelta por el campo y se encontró un cordero y se presentaron y le dijo, haber si quería ir con ella y el cordero salto sobre Belinda y por detrás apareció el lobo y salto sobre el cordero que le arranco toda la piel y le arranco todo el disfraz que llevaba la madrastra. Y así el lobo se fue para el monte y Belinda supo que el lobo no era tan malo como los enanitos decían.
1.Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.
Al principi no els feia gaire elaborats, ja que no sabia ben bé l’extensió. Desprès com es pot observar a anat agafant el fil i el nivell d’elaboració ha pujat, ja que utilitzava més adjectius i explicava la funcionalitat dels elements que li fèiem d’escriure.
2. Valoració de la velocitat lectora.
Té una bona velocitat lectora, ja que a llegit la lectura en castellà en 7 minuts i la de català en 10 minuts. Realitza la lectura amb una bona entonació, pauses... això fa que sigui fàcil d’entendre.
3.Valoració de la comprensió lectora.
Correcta tot i que, en castellà l’hi ha costat una mica, ja que intentava fer-ho el màxim possible semblant al text original. Això a fet que el tingues de llegir més d’un cop, tot i així la sabut explicar amb coherència i cohesió.
4.Valoració de l’evolució morfosintàctica. Procés d’organització de significats.
Són força elaborats ja que moltes vegades són molt propers als utilitzats en el text. Cosa que permet una fàcil comprensió i comparació envers la història explicada.
També utilitza el seu propi vocabulari per descriure certes situacions i llocs on passa l’acció.
5.Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.
Hem vist que tant el català com en castellà te un bon domini de la construcció de significats, oracions tant simples com compostes... Possiblement en català hi té més facilitat, ja que es la seva primera llengua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
