PRÀCTICA 1 - KANZI

A) Preguntes entorn al vídeo i les lectures

1- Amb el vídeo del Kanzi, hem vist varies situacions en les que ell interaccionava amb humans, objectes i altres ximpanzés de la seva espècie.

Ara explicarem les diferents maneres d’actuar davant les situacions que sortien al vídeo, i de quina dimensió del desenvolupament és tractava ( psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) tot i així solament marcarem les més importants.

-La primera situació es realitza passejant pel bosc. En aquesta demana que el portin a coll-i-be i jugar a empaitar-se. Tot aquesta acció es realitza per la demanda que fa en Kanzi amb la consola del llenguatge. En aquesta situació es veuen reflectits en major grau les dimensió socioafectiva, psicomotriu i lingüística.

-En la segona situació, de picnic amb la Sue i el Ryan, Kanzi demostra que sap obrir pots, respon a preguntes mitjançant la consola i dona una poma a un ninot. En aquest la dimensió que destaca sobre les altres es la socioafectiva, ja què interacciona amb varies persones humanes i un ninot.

-En la tercera situació, conduint un cotxe, sap utilitzar el pedal de fre i el pedal d’acceleració, també fa girar el volant. En aquesta, mostra més desenvolupades la dimensions psicomotriu i la cognitiva.

-En la quarta situació, interaccionant amb el gos, es capaç de mostra penediment desprès d’haver-lo molestat, a causa de la seva excitació. Mostra més desenvolupada la dimensió socioafectiva i la cognitiva.

-En la cinquena situació, amb els monstres, mostra excitació davant les màscares, també sent por davant els monstres. Les dimensions que es veuen més marcades son la cognitiva i la socioafectiva.

-En la sisena situació, amb el telèfon, parla per telèfon, tot i que primer no sap d’on ve la veu perquè no veu l’interlocutor, desprès aconsegueix mantindré una conversació i contestar amb la consola les preguntes del emissor. Les dimensions més rellevats son la lingüística i la cognitiva.

-En la setena situació, trobada amb la Jeanine, el Kanzi és capaç de recordar la trucada de la Jeanine del dia anterior i els objectes que ell li havia dit que li portes. Les dimensions més marcades son la cognitiva i la socioafectiva.

-En la vuitena situació, jugant amb la consola, compren les normes, te moviments hàbils i entén ràpidament com si juga. Les dimensions més desenvolupades son la cognitiva i la psicomotriu.

-En la novena situació, aprenent a trencar avellanes, mira un vídeo on un altre simi trenca avellanes amb una pedra, desprès és capaç de trencar perfectament avellanes amb una pedra prèviament seleccionada per això. Es veu desenvolupada la dimensió psicomotriu i la cognitiva.

-En la desena situació, aprenent a fer un tall amb una pedra, vol aconseguir treure aliments d’una capsa ,per fer-ho, trenca dues pedres per obtenir-ne una de tallant i així serrar la corda. Les dimensions desenvolupades son la cognitiva i la psicomotriu.

-En la onzena situació, ensenyat a la Tamuli, la Tamuli pega a la Sue i en Kanzi es capaç de ensenyar-l’hi que això no esta bé, és a dir fa d’intermediari entra la Sue i la Tamuli. Les dimensions desenvolupades son la cognitiva, la socioafectiva i lalingüística.

-En la dotzena situació, passeig final pel bosc, podem apreciar com el Kanzi aprèn cada cop més i no deixa de fer progressos. Camina com els humans. Les dimensions més destacades son la socioafectiu, la lingüística i la psicomotriu.

2-En quines dimensiones del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
En la dimensió lingüística i la cognitiva ( en les altres també però no es veu tant marca).

3-Si comparem les competències d’aquestes bonobos amb les d’un infant humà, han quina edat humana creus que correspondrien?
Es correspondrien a un nen/a de 4 o 5 anys.

4-Creus que el desenvolupament del bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el ser desenvolupament? Perquè?
Sí, tot i ser força desenvolupat mentalment no tenen les mateixes característiques físiques i psíquiques que els humans i per tant no arribaran a aconseguir gaires més coneixements del que ara tenen.

5-Creus que la participació en activitats culturals humanes a modificat la ment de aquest bonobos? Raona la teva resposta.
Sí, ja que el fet d’estar en contacte amb humans en un ambient mes civilitzat, els fa més civilitzats, més dòcils i aprenen noves coses. La cultura és molt important en el desenvolupament.

6-Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
Pel fet de haver estat amb humans la seva re-introducció seria més difícil però al final ho aconseguiria.

7-Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
En certa manera sí, ja que se’ls està privant de viure lliures en el seu propi habitat, però per altra banda sense ells no és podrien dur a terme tots aquest estudis. Per tant considerem que són bons i necessaris aquets estudis.



B) Preguntes de reflexió final:

· L’aprenentatge d’aquest bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.

Per una banda de la perspectiva pròpia del conductivisme, és a dir, cada cop que el Kanzi feia un cosa ben feta se’l premiava, i per l’altra la constructivista, la pròpia creació del coneixement.

· Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, donà la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.

Aquesta relació la podem mirar de dues bandes, si ho mirem segons Vigostsky arribem a la conclusió que l’aprenentatge ens porta al desenvolupament, en canvi, si ho fem des de Piaget el desenvolupament ens porta a l’apenentatge.

· Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient dels ximpanzés?

Ens mostra un cop més el nostre apropament als simis, tal i com Darwin expressà en la seva teoria de l’origen, i com podem comunicar-nos amb ells, així com els procediments d’aprenentatge que segueixen per a aconseguir un major desenvolupament d’aquests.


C) Glossari de termes:
Les paraules que ens han presentat més dificultat han estat:

- Aserción: acció i efecte de afirmar o donar per certa alguna cosa.
- Acicalar: polir, guarnir, adreçar una persona, pentinant-la, etc.
- Etologia: part de la biologia que estudia el comportament del animals.














Gerard Mariné.
Dídac Alonso.
Jordi Botargues.