PRÀCTICA 3 - PROVES DE CONSERVACIÓ

Amb aquesta activitat ens proposem observar el desenvolupament d'algunes operacions lògiques dins del període de les operacions concretes i d'acord amb la perspectiva piagetiana.

A l'hora de fer aquestes pràctica, hem escollit dos nens de diferent edats, un de 7 anys i 10 mesos, i l'altre de 10 anys i 9 mesos, i els hi hem realitzat les mateixes proves,per tal de poder comparar si en aquestes edats hi havia diferències notables en quant a la conservació, de pes, volum, longitud...

Les proves que hem passat als nens han sigut les següents:

1. PROVES DE CONSERVACIÓ

1.1. CONSERVACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA
Utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i davant del nen farem una bola amb cadascuna de les barres.
• Pregunta: Hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles? Per què?
A continuació, agafarem una de les dues boles i, sempre davant del nen, li donarem forma de “xurro”.
• Pregunta: I ara, tenim la mateixa quantitat de plastilina? Com ho saps?
Si ens respon que NO hi ha la mateixa quantitat:
• Pregunta. Què podem fer per tenir-ne igual?
Si ens respon que SI que hi ha la mateixa quantitat, afegim el següent comentari: ahir, un altre nen em va respondre que hi havia més quantitat a la que té forma de xurro...
• Pregunta: Qui té raó, tu o l’altre nen? Perquè?
Per finalitzar aquesta prova:
• Pregunta: si ara agafes la que té forma de xurro i li tornes a donar forma de bola, hi haurà la mateixa quantitat a les dues boles? Per què?

1.2. CONSERVACIÓ DEL PES
Tornem a tenir les dues boles de plastilina. El procediment és el mateix
• Pregunta: penses que aquestes dues boles de plastilina pesen el mateix? Per què?
Ara li demanarem que sigui ell/a qui agafi una de les dues boles i la “transformi” en un xurro, com heu fet vosaltres abans.
• Pregunta: i ara, pesen el mateix? Quina pesa més? Per què?
• Què podem fer per a que pesin el mateix?
El nen d’ahir em va dir que la que té forma de bola pesa més que la que té forma de xurro, qui dels dos té la raó? Per què?

1.3. CONSERVACIÓ DE LA LONGITUD
Li presentem dues palletes (de les utilitzades per veure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida:
• Són igual de llargues?
Les col•locarem horitzontalment (i paral•leles entre elles) davant del nen. A continuació mourem una de les palletes una mica cap a la dreta i l’altra una mica cap a l’esquerra.
• Pregunta: i ara, tenen la mateixa mida? Per què?
• Quina és més llarga? Per què?
• Què podem fer per a que tornin a ser igual de llargues?
Si ens ha contestat que segueixen essent igual de llargues encara que les haguem mogut, llavors afegim: el nen d’ahir em va dir que ja no eren igual de llargues, que una era més llarga que l’altra; a qui he de creure? Per què?

2. PROVA DE CLASSIFICACIÓ
Material:
Dues col•leccions de blocs lògics (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites)
Procediment:
Situarem totes les peces de manera desordenada davant del nen/a i li demanarem que ordeni totes aquelles peces, que ho faci com ell/a vulgui, que procuri que quedin ordenades de la millor manera possible.
No li donarem cap mes consigna, si el nen pregunta si ho fa bé, ens limitarem a dir-li com tu vulguis, com a tu et sembli que estan més ben ordenades.
Prendrem nota de com les ha distribuït (podem fer una foto de tal com les ha ordenat) i li demanarem que ens expliqui com ho ha ordenat (enregistrarem la seva explicació)

3. QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSSIÓ
Material:
5 mandarines i tres prunes (podem presentar-li qualsevol altra peça de fruita)
Procediment:
Es situen totes les peces de fruita davant del nen i se li pregunta: Quantes mandarines hi ha? Quantes prunes hi ha? Què et sembla, que hi ha més mandarines o fruites? Per què? Ens assegurem la situació fent-li el comentari següent: ahir un nen hem va dir .... (el contrari que els que ens ha dit ell/a), qui et sembla que té raó, ell o tu? Per què?

Després de passar aquestes proves als 2 nens, hem obtingut els següents resultats:

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: _ 10_ anys, ___9____mesos
RESULTATS DE LES PROVES
NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Utilitzant dues barres de plastilina de diferents colors i davant del nen, fem una bola amb cadascuna d’elles, després en fem “xurros”, i li anem fent preguntes al nen, per tal de saber si es capaç d’observar que ni la substància, ni el pes ni el volum no varien en cap de les proves, que hem explicat anteriorment.
Conservació de la substància: Si, el nen creu que la substància és la mateixa, perquè els dos provenen de pacs igual de grans.
Conservació del Pes: Si, s’adona que si hi ha la mateixa quantitat de substància, el pes haurà de ser el mateix.
Conservació del volum: Si, el nen té ben assolit el concepte del volum, ja que quan li ensenyem les palletes veu que eren iguals i que no els hi hem modificat la mida, simplement les hem mogut de lloc.
Interpretació: Hem pogut observar que al nen aquestes proves li semblaven absurdes, ja que tenia aquests criteris ben assolits, i que era obvi la resposta que havia de donar a les preguntes que li fèiem.

CLASSIFICACIÓ
Descripció: Li hem ensenyat al nen diferents peces en quant a mida, forma i color, i li hem demanat que les ordenes a la seva manera, com ell vulgues. El nen s’ha estat una estona observant-les, i finalment les ha ordenat per mides i formes geomètriques.
Interpretació: Pensem que ha fet una classificació bastant acurada, ja que ha ordenat totes les peces segons la seva forma i la seva grandària, però encara ho hagués pogut millorar, si també les hagués classificat per colors.

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ
Descripció: Per fer aquesta prova, hem col•locat 5 mandarines i 3 pomes davant del nen, i li hem preguntat: quantes mandarines hi ha? I pomes? Que et sembla que hi ha més mandarines o fruites? Per que?
Interpretació: El nen ha contestat les tres preguntes de manera ràpida i encertada, la que més li ha costat ha sigut la de les mandarines o la fruita, però ha dit la resposta correcta, fruita. No li a representat cap dificultat excessiva el fet de respondre-les.


INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: ____7___ anys, ___10____mesos
RESULTATS DE LES PROVES
NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Utilitzant dues barres de plastilina de diferents colors i davant del nen, fem una bola amb cadascuna d’elles, després en fem “xurros”, i li anem fent preguntes al nen, per tal de saber si es capaç d’observar que ni la substància, ni el pes ni el volum no varien en cap de les proves, que hem explicat anteriorment.
Conservació de la substància: Si, diu que hi ha la mateixa quantitat en una bola que en l’altra, al igual que també ho afirma quan fem un “xurro” amb una de les boles, ell diu que “no l’has partit per la meitat, i com que tots dos són igual de grans hi ha la mateixa quantitat.
Conservació del Pes: Si, manté la mateixa explicació anterior, diu: no l’has partit per la meitat i no n’hi has afegit, per tant pesen igual.
Conservació del volum: Si, diu: no l’has estirat més una que l’altra, per tant les dos són iguals, les dos iguals.
Interpretació: Podem concloure que té perfectament assolits els conceptes de conservació de la substància, el pes i la longitud, ja que les seves respostes han estat correctes, sense vacil•lacions.

CLASSIFICACIÓ
Descripció: Li hem ensenyat al nen diferents peces en quant a mida, forma i color, i li hem demanat que les ordenes a la seva manera, com ell vulgues. Primer ha posat els triangles petits blaus junts, els quadrats grans grocs junts, les rodones petites taronges juntes... i així amb totes les formes que tinguessin la mateixa forma, mida i color. Tot en grupets de dos peces.
Interpretació:Podem afirmar que el seu criteri a l’hora d’ordenar les peces està molt elaborat, ja que ha tingut en compte diferents aspectes com són la mida, la forma i el color. Per l’edat que té el nen està força desenvolupat.

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ
Descripció: Per fer aquesta prova, hem col•locat 4 mandarines, 2 plàtans i una poma davant del nen, i li hem preguntat: quantes mandarines hi ha? I plàtans? I pomes? Que et sembla que hi ha més mandarines o fruites? Per que?
Interpretació: El nen ens ha respost bé a les tres primeres preguntes, les que fan referència a quina quantitat hi ha de cada fruita. Quan li hem preguntat si hi havia més mandarines o fruites, ell ràpidament ens ha respost mandarines. Llavors li hem exposat el cas d’una nena que va dir que hi havia més fruita, i al cap d’una estoneta, a reflexionat i ens ha dit que hi havia més fruita, que la nena tenia raó.


Amb els resultats d'aquestes dues proves, hem pogut arribar a la conclusió que els nens començen a tenir nocions bastant exactes de conservació quan es troben prop dels 8 anys, i que a mesura que es van fent grans, són capaços d'augmentar aquestes capacitats, i ja responen segurs i sense por a equivocar-se.

PRÀCTICA 2- EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA

EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

RESULTATS DE LES PROVES:

Edat del/la nen/a: 7 anys

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 10 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 15 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Ha començat dibuixant el cap, tot seguit, emplena la cara afegint ulls (dos punts), nas, boca (dos llavis), desprès per finalitzar la cara hi fica dos orelles. Continua dibuixant el tronc del cos, en el qual i adjunta els dos braços, que surten de la meitat del tronc. Els braços tenen 5 dits ja que estan dibuixats sense mans. Desprès, tot seguidament, dibuixa les cames amb els dos peus al final. Alhora de pintar, primer fica color a les mànigues,desprès els pantalons. Torna a d'alt i pinta la samarreta, el calçat esportiu i per finalitzar pinta la cara i els dits.

ESCRIPTURA:

( Aquet nen es un amic meu que juga a futbol.)

Primer a pensat el que volia escriure sobre el dibuix. Al tindre la idea clara del que volia ficar al text, ho ha escrit fluidament i per acabar s'ho ha llegit repassant si s'entenia el text i si tenia coherència.

Observacions:

Alhora de realitzar l'escriptura va preguntar bastant, sobre que tenia que ficar i si tenia que ser molt llarg. Cal remarcar que no ho ha realitzat gaire extens, envers que estava cansat del col·legi i volia anar a jugar.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

Dels 6 als 8 anys:

Al començament de l’etapa, el dibuix és proporcionat amb ulls i boca, això si aquests son massa exagerats. Es deixen alguna part del cos com pot ser un dit de les mans, les selles, pestanyes... Utilitzaran colors per a pintar el dibuix, podem apreciar que en alguns casos passa de la ratlla, i no acaba de distingir on finalitza les diferents parts del cos.
Pel que fa a l’escriptura, la lletra és difícil de comprendre, mancança de signes de puntuació. La historia no es gaire llarga i sovint presenta canvis de tema i incorreccions.
A mesura que el nen creix comença a pintar: cap, ulls, pupil·les, tot i així encara està poc desenvolupat; cos rectangulars, sense colzes, braços ben units al cos. Dibuixa tots els dit, tot i que se’n pot arribar a deixar algun excepcionalment.
En l’escriptura, al final de l’etapa, podem parlar d’escriptura postcaligràfica, les histories tenen més sentit, comença a millorar la ortografia i la cal·ligrafia.

Dels 8 als 10 anys:

En l’àmbit del dibuix ja comença a ser més detallat( dibuixen butxaques) utilitzen colors per a pintar i en alguns casos fins i tot faran un fons que acompanya el personatge.
En aquest etapa ja estan solucionats tots el problemes d’omissió de parts del cos, i hi ha bona proporcionalitat entre aquestes. A l’hora de dibuixar segueix un ordre, comença pel cap i acaba pels peus.
L’escriptura és correcta sense incoherències, els signes de puntuació son cada cop més presents. Molts cops la narració del dibuix també l’acompanya una petita descripció d’aquest.


Dels 10 als 12 anys:

El dibuix en aquest etapa ja és molt elaborat, exceptuant algun cas, proporcions correctes, és a dir els braços son mes curts que les cames, el cap té una bona mida respecte la resta del cos. La altres parts del cos hi son totes, amb el nombre correcte de cada un d’aquests. Destacar que continua fent un fons al dibuix, i el pinta seguint un determinat patró, és a dir els colors coincideixen amb les parts del cos.
L’escrit és força elaborat, molta coherència entre les diferents parts. Pel que fa
l’ortografia no hi ha faltes i la cal·ligrafia es entenedora. Les lletres no estan empegades, i l’espai entre paraules és regular en tot el text.


2.Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

Si que en podem extreure informacions, des de l'estat de desenvolupament, al seu estat psicològic, i estat d'ànim del nen en aquell moment.
En el dibuix el nen pot expressar moltes coses, des de sentiments, fins emocions en el moment de la realització, si el nen té problemes familiar, escolars,amb els companys, els dibuixos seran molt diferents que si els fessin en estat de tranquil·litat emocional.
Segons el resultat obtingut del dibuix/escriptura podem veure si el nen/a per la edat que té esta en el nivell correcte o pel contrari te algun dèficit, respecte els resultats estàndards.

3.Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Si que té importància, quan dibuixarà seguira els patrons de la seva cultura, i també es fixarà en el que l'envolta. Per exemple, sí el país esta en conflicte bèl·lic molt probablement, en els dibuixos, hi haurà tancs, avions de guerra, etc, ja que aquest serà el dia a dia al que ell estarà acostumat.
El mestre és el guia i per tant tindrà un paper decisiu, ja que explicarà/transmetrà aquest patrons o models. Tot i què molts cops els alumnes ja els aprenen per la televisió i altres mitjans de comunicació audiovisuals.

Gerard Mariné
Jordi Botargues
Dídac Alonso

PRÀCTICA 1 - KANZI

A) Preguntes entorn al vídeo i les lectures

1- Amb el vídeo del Kanzi, hem vist varies situacions en les que ell interaccionava amb humans, objectes i altres ximpanzés de la seva espècie.

Ara explicarem les diferents maneres d’actuar davant les situacions que sortien al vídeo, i de quina dimensió del desenvolupament és tractava ( psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) tot i així solament marcarem les més importants.

-La primera situació es realitza passejant pel bosc. En aquesta demana que el portin a coll-i-be i jugar a empaitar-se. Tot aquesta acció es realitza per la demanda que fa en Kanzi amb la consola del llenguatge. En aquesta situació es veuen reflectits en major grau les dimensió socioafectiva, psicomotriu i lingüística.

-En la segona situació, de picnic amb la Sue i el Ryan, Kanzi demostra que sap obrir pots, respon a preguntes mitjançant la consola i dona una poma a un ninot. En aquest la dimensió que destaca sobre les altres es la socioafectiva, ja què interacciona amb varies persones humanes i un ninot.

-En la tercera situació, conduint un cotxe, sap utilitzar el pedal de fre i el pedal d’acceleració, també fa girar el volant. En aquesta, mostra més desenvolupades la dimensions psicomotriu i la cognitiva.

-En la quarta situació, interaccionant amb el gos, es capaç de mostra penediment desprès d’haver-lo molestat, a causa de la seva excitació. Mostra més desenvolupada la dimensió socioafectiva i la cognitiva.

-En la cinquena situació, amb els monstres, mostra excitació davant les màscares, també sent por davant els monstres. Les dimensions que es veuen més marcades son la cognitiva i la socioafectiva.

-En la sisena situació, amb el telèfon, parla per telèfon, tot i que primer no sap d’on ve la veu perquè no veu l’interlocutor, desprès aconsegueix mantindré una conversació i contestar amb la consola les preguntes del emissor. Les dimensions més rellevats son la lingüística i la cognitiva.

-En la setena situació, trobada amb la Jeanine, el Kanzi és capaç de recordar la trucada de la Jeanine del dia anterior i els objectes que ell li havia dit que li portes. Les dimensions més marcades son la cognitiva i la socioafectiva.

-En la vuitena situació, jugant amb la consola, compren les normes, te moviments hàbils i entén ràpidament com si juga. Les dimensions més desenvolupades son la cognitiva i la psicomotriu.

-En la novena situació, aprenent a trencar avellanes, mira un vídeo on un altre simi trenca avellanes amb una pedra, desprès és capaç de trencar perfectament avellanes amb una pedra prèviament seleccionada per això. Es veu desenvolupada la dimensió psicomotriu i la cognitiva.

-En la desena situació, aprenent a fer un tall amb una pedra, vol aconseguir treure aliments d’una capsa ,per fer-ho, trenca dues pedres per obtenir-ne una de tallant i així serrar la corda. Les dimensions desenvolupades son la cognitiva i la psicomotriu.

-En la onzena situació, ensenyat a la Tamuli, la Tamuli pega a la Sue i en Kanzi es capaç de ensenyar-l’hi que això no esta bé, és a dir fa d’intermediari entra la Sue i la Tamuli. Les dimensions desenvolupades son la cognitiva, la socioafectiva i lalingüística.

-En la dotzena situació, passeig final pel bosc, podem apreciar com el Kanzi aprèn cada cop més i no deixa de fer progressos. Camina com els humans. Les dimensions més destacades son la socioafectiu, la lingüística i la psicomotriu.

2-En quines dimensiones del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
En la dimensió lingüística i la cognitiva ( en les altres també però no es veu tant marca).

3-Si comparem les competències d’aquestes bonobos amb les d’un infant humà, han quina edat humana creus que correspondrien?
Es correspondrien a un nen/a de 4 o 5 anys.

4-Creus que el desenvolupament del bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el ser desenvolupament? Perquè?
Sí, tot i ser força desenvolupat mentalment no tenen les mateixes característiques físiques i psíquiques que els humans i per tant no arribaran a aconseguir gaires més coneixements del que ara tenen.

5-Creus que la participació en activitats culturals humanes a modificat la ment de aquest bonobos? Raona la teva resposta.
Sí, ja que el fet d’estar en contacte amb humans en un ambient mes civilitzat, els fa més civilitzats, més dòcils i aprenen noves coses. La cultura és molt important en el desenvolupament.

6-Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
Pel fet de haver estat amb humans la seva re-introducció seria més difícil però al final ho aconseguiria.

7-Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
En certa manera sí, ja que se’ls està privant de viure lliures en el seu propi habitat, però per altra banda sense ells no és podrien dur a terme tots aquest estudis. Per tant considerem que són bons i necessaris aquets estudis.



B) Preguntes de reflexió final:

· L’aprenentatge d’aquest bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.

Per una banda de la perspectiva pròpia del conductivisme, és a dir, cada cop que el Kanzi feia un cosa ben feta se’l premiava, i per l’altra la constructivista, la pròpia creació del coneixement.

· Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, donà la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.

Aquesta relació la podem mirar de dues bandes, si ho mirem segons Vigostsky arribem a la conclusió que l’aprenentatge ens porta al desenvolupament, en canvi, si ho fem des de Piaget el desenvolupament ens porta a l’apenentatge.

· Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient dels ximpanzés?

Ens mostra un cop més el nostre apropament als simis, tal i com Darwin expressà en la seva teoria de l’origen, i com podem comunicar-nos amb ells, així com els procediments d’aprenentatge que segueixen per a aconseguir un major desenvolupament d’aquests.


C) Glossari de termes:
Les paraules que ens han presentat més dificultat han estat:

- Aserción: acció i efecte de afirmar o donar per certa alguna cosa.
- Acicalar: polir, guarnir, adreçar una persona, pentinant-la, etc.
- Etologia: part de la biologia que estudia el comportament del animals.














Gerard Mariné.
Dídac Alonso.
Jordi Botargues.